Carmina
Catullus
Catullus, Gaius Valerius. Carmina. Merrill, Elmer Truesdell, editor. Boston: Ginn, 1893.
- an patris auxilium sperem, quemne ipsa reliqui
- respersum iuvenem fraterna caede secuta?
- coniugis an fido consoler memet amore,
- quine fugit lentos incurvans gurgite remos?
- praeterea nullo litus, sola insula, tecto,
- nec patet egressus pelagi cingentibus undis:
- nulla fugae ratio, nulla spes: omnia muta,
- omnia sunt deserta, ostentant omnia letum.
- non tamen ante mihi languescent lumina morte,
- nec prius a fesso secedent corpore sensus
- quam iustam a divis exposcam prodita multam
- caelestumque fidem postrema comprecer hora.
- quare, facta virum multantes vindice poena
- Eumenides, quibus anguino redimita capillo
- frons exspirantis praeportat pectoris iras,
- huc huc adventate, meas audite querelas,
- quas ego, vae miserae, extremis proferre medullis
- cogor inops, ardens, amenti caeca furore.
- quae quoniam verae nascuntur pectore ab imo,
- vos nolite pati nostrum vanescere luctum,