Metamorphoses
Ovid
Ovid. Die Metamorphosen des P. Ovidius Naso, Volume 1-3. Magnus, Hugo, editor. Gotha, Germany: F.A. Perthes. 1892-1919.
- si pietas ulla est, ad me, Philomela, redito.”
- Mandabat pariterque suae dabat oscula natae,
- et lacrimae mites inter mandata cadebant.
- Utque fide pignus dextras utriusque poposcit
- inter seque datas iunxit natamque nepotemque
- absentes pro se memori rogat ore salutent;
- supremumque vale pleno singultibus ore
- vix dixit timuitque suae praesagia mentis.
- Ut semel imposita est pictae Philomela carinae,
- admotumque fretum remis tellusque repulsa est,
- “vicimus” exclamat, “mecum mea vota feruntur”
- exsultatque et vix animo sua gaudia differt
- barbarus et nusquam lumen detorquet ab illa,
- non aliter, quam cum pedibus praedator obuncis
- deposuit nido leporem Iovis ales in alto:
- nulla fuga est capto, spectat sua praemia raptor.
- Iamque iter effectum, iamque in sua litora fessis
- puppibus exierant, cum rex Pandione natam
- in stabula alta trahit, silvis obscura vetustis,
- atque ibi pallentem trepidamque et cuncta timentem