Metamorphoses
Ovid
Ovid. Die Metamorphosen des P. Ovidius Naso, Volume 1-3. Magnus, Hugo, editor. Gotha, Germany: F.A. Perthes. 1892-1919.
- Mota dea est sortemque dedit: “Discedite templo
- et velate caput cinctasque resolvite vestes
- ossaque post tergum magnae iactate parentis.”
- Obstipuere diu, rumpitque silentia voce
- Pyrrha prior iussisque deae parere recusat,
- detque sibi veniam pavido rogat ore, pavetque
- laedere iactatis maternas ossibus umbras.
- Interea repetunt caecis obscura latebris
- verba datae sortis secum inter seque volutant.
- Inde Promethides placidis Epimethida dictis
- mulcet et “aut fallax” ait “est sollertia nobis,
- aut pia sunt nullumque nefas oracula suadent.
- Magna parens terra est, lapides in corpore terrae
- ossa reor dici; iacere hos post terga iubemur.”
- Coniugis augurio quamquam Titania mota est,
- spes tamen in dubio est: adeo caelestibus ambo
- diffidunt monitis. Sed quid temptare nocebit?
- Discedunt velantque caput tunicasque recingunt
- et iussos lapides sua post vestigia mittunt.
- Saxa (quis hoc credat, nisi sit pro teste vetustas?)