Metamorphoses

Ovid

Ovid. Die Metamorphosen des P. Ovidius Naso, Volume 1-3. Magnus, Hugo, editor. Gotha, Germany: F.A. Perthes. 1892-1919.

  1. Mota dea est sortemque dedit: “Discedite templo
  2. et velate caput cinctasque resolvite vestes
  3. ossaque post tergum magnae iactate parentis.”
  4. Obstipuere diu, rumpitque silentia voce
  5. Pyrrha prior iussisque deae parere recusat,
  6. detque sibi veniam pavido rogat ore, pavetque
  7. laedere iactatis maternas ossibus umbras.
  8. Interea repetunt caecis obscura latebris
  9. verba datae sortis secum inter seque volutant.
  10. Inde Promethides placidis Epimethida dictis
  11. mulcet et “aut fallax” ait “est sollertia nobis,
  12. aut pia sunt nullumque nefas oracula suadent.
  13. Magna parens terra est, lapides in corpore terrae
  14. ossa reor dici; iacere hos post terga iubemur.”
  15. Coniugis augurio quamquam Titania mota est,
  16. spes tamen in dubio est: adeo caelestibus ambo
  17. diffidunt monitis. Sed quid temptare nocebit?
  18. Discedunt velantque caput tunicasque recingunt
  19. et iussos lapides sua post vestigia mittunt.
  20. Saxa (quis hoc credat, nisi sit pro teste vetustas?)