Metamorphoses
Ovid
Ovid. Die Metamorphosen des P. Ovidius Naso, Volume 1-3. Magnus, Hugo, editor. Gotha, Germany: F.A. Perthes. 1892-1919.
- Iusserat; hi redeunt ac fontibus ora relaxant
- et defrenato volvuntur in aequora cursu.
- Ipse tridente suo terram percussit: at illa
- intremuit motuque vias patefecit aquarum.
- Exspatiata ruunt per apertos flumina campos
- cumque satis arbusta simul pecudesque virosque
- tectaque cumque suis rapiunt penetralia sacris.
- Siqua domus mansit potuitque resistere tanto
- indeiecta malo, culmen tamen altior huius
- unda tegit, pressaeque latent sub gurgite turres.
- Iamque mare et tellus nullum discrimen habebant:
- omnia pontus erant; deerant quoque litora ponto.
- Occupat hic collem, cumba sedet alter adunca
- et ducit remos illic, ubi nuper ararat,
- ille supra segetes aut mersae culmina villae
- navigat, hic summa piscem deprendit in ulmo.
- Figitur in viridi, si fors tulit, ancora prato,
- aut subiecta terunt curvae vineta carinae;
- et, modo qua graciles gramen carpsere capellae,
- nunc ibi deformes ponunt sua corpora phocae.